Com diu Laura Gutman, "Hauríem de poder sol·licitar una doula a l'hospital després del naixement. O al tornar a casa després del part. Quan apareixen pors o sensació de perill i no ens sentim capaces. Quan no se sap a qui preguntar o desconfiem dels consells. Quan la culpa i el desconcert ens fan creure que ho estem fent tot al revés..."

Tradicionalment, aquesta funció la realitzaven les dones mateixes, ajudant-se les unes a les altres i aprenent a través de l'observació què cal fer quan s'està esperant una criatura, durant el part, en la criança, per alletar, etc. Actualment, les estructures familiars i socials han canviat, i totes aquestes vivències sovint no es poden compartir com abans.

La doula, sense fer intervencions de tipus sanitàries, pot acompanyar a les dones en aquests moments, transmetre els propis coneixements i experiències, i acompanyar les necessitats emocionals tant de la mare com de la resta de la família.

Algunes de les tasques que fem:

- Durant l’embaràs, complementar la informació que rep la mare, escoltar les necessitats, desitjos i vivències, suggerir i recomanar fonts d'informació...
- En el cas d'un part a casa, ajudant a crear un ambient adequat (reduint la llum, el soroll, la temperatura…), col·laborant amb la llevadora i atenent les necessitats dels altres membres de la família.
- Si el part és a l'hospital, estant a prop i disponible per quan sigui possible ser amb la mare.
- Després del part facilitant l’establiment de la lactància materna, i mantenint contacte telefònic i/o presencial per a consultes, col·laborant en les tasques de la llar per tal que la mare pugui dedicar-se plenament al nadó.

En definitiva, la doula sosté a la mare, per tal que aquesta pugui sostenir al bebé.

Per saber més coses sobre les doules, pots visitar aquesta plana.